Los numerales en la Lengua de Signos Catalana

Abstract

Les descripcions lingüístiques són una base indispensable per als estudis d'adquisició. Especialment en el cas de les llengües de signes resulten imprescindibles per continuar en el camí d'avalar-ne l'estatus lingüístic i preservar la cultura de la comunitat sorda que les usa i les recrea. Presentem una descripció del subsistema de numerals en la Llengua de Signes Catalana (LSC), segons la varietat utilitzada a Barcelona i limitada als numerals cardinals. Els subsistemes de numerals són relativament independents dels altres subsistemes d'una llengua (Hurford 1987), la qual cosa permet descriure'ls de manera relativament independent sense por de desvirtuar la unitat de la llengua. La descripció es basa en tres font d'informació: a) la proporcionada per sords adults competents en LSC; b) la que s'ha obtingut a partir dels continguts dels cursos de LSC que imparteix la Federació d'Associacions de Sords de Catalunya (FESOCA) i c) la que s'ha recollit en observacions naturals en associacions de sords. Es va sol·licitar als informants que llegissin en LSC una sèrie de numerals escrits en notació aràbiga i que senyalessin totes les variants que coneguessin de cada numeral. Per a l'elecció de numerals s'han tingut en compte diversos criteris, especialment el valor absolut i el valor posicional dels dígits (Fuentes 1999). La descripció es realitzarà segons els paràmetres de configuració de la mà, orientació, ubicació, direcció i moviment. Els primitius lèxics inclouen signes per als nou dígits, el zero i el deu, i d'altres per als operadors (CENT, MIL, MILIÓ). En primer lloc, es produeix el dígit i, després, l'operador en ordre decreixent de magnitud, per exemple: 8.756, VUIT-MIL-SET-CINC-SIS. La LSC comparteix recursos amb el sistema de numeració decimal quant a l'ús de l'ordre i el zero com a recursos sintàctics (Fuentes i Tolchinsky 1999). Els numerals a partir del sis presenten dues variants, una bimanual i una altra unimanual.

Linguistic descriptions are the basis for acquisition studies. Particularly in Sign languages, descriptions are also essential to support their linguistic status and to preserve the cultural background of the Deaf community that uses and re-creates it. We describe the subsystem of the cardinal numerals in Catalan Sign Language (LSC), according to the variety used in Barcelona. Subsystems of numerals are relatively independent of the other subsystems of a language (Hurford 1987), so this allows them to be described in a relative independent way without detracting from language unity. The description is based in three information sources: a) deaf informant adults qualified in LSC; b) LSC courses taught by professors of the Catalonia Deaf Federation (FESOCA) and c) natural observations in Deaf associations. We asked the informants to read a series of numerals written in Hindu-Arabic notation, showing all variants they knew of each numeral. Several criteria were taken into account to select the numerals, specially the absolute and place value of the digits (Fuentes 1999). The description was carried out using the Sign parameters: handshape, orientation, location, direction and movement. The lexical primitives include signs for the nine digits, zero to ten and the operators (HUNDRED, THOUSAND, MILLION). Signs are produced in the following way: in the first place the digit and then the operator in decreasing order of magnitude, for example: 8.756, EIGHT--THOUSAND--SEVEN--FIVE--SIX. As LSC uses order of signing and zero as syntactic resources, it shares resources with the Decimal Number System (Fuentes & Tolchinsky 1999). Numerals above six show two variants, one is one-handed and the other two-handed.