La presència de la càbala jueva en el pensament catòlic d’Arnau de Vilanova

Abstract

Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311) va ser un escriptor prolífic en dos àmbits que poden semblar ben diferents: la medicina i l’espiritualitat. Els estudis sobre Arnau de Vilanova compten amb una llarga tradició (Mensa, 2006, pp. 529-564). D’una part, les seves obres mèdiques han estat profusament estudiades, i en destaca l’edició de l’Opera medica omnia iniciada l’any 1975 i dirigida per García Ballester, Paniagua i McVaugh1. Per altra part, els estudis sobre la seva obra espiritual han estat adequadament rastrejats i exposats per Jaume Mensa, principalment en quatre treballs (Mensa, 1994, 1997, 1998, 2005). Segons Mensa, aquesta crítica ha permès una visió més coherent del pensament d’Arnau de Vilanova, en la línia de superar la pretesa separació entre l’Arnau metge i l’Arnau espiritual.