Pèrdua d'un fill per malaltia oncològica: Intervenció d'educació sanitària per al dol

Abstract

CONTEXT: La pèrdua d'un fill per malaltia oncològica és un esdeveniment traumàtic que requereix un suport professional sostingut. Malgrat l'excel·lència clínica durant el tractament, les famílies sovint experimenten un buit assistencial després de la defunció, augmentant el risc de patir dol complicat. OBJECTIUS: Dissenyar una intervenció dirigida a les famílies d’hospitals pediàtrics de referència que faciliti i promogui l’acompanyament efectiu en el procés de dol per la pèrdua d’un fill a causa d’una malaltia oncològica. MÈTODE: Es realitza una revisió de la literatura i es proposa un projecte d'intervenció basat en una metodologia mixta. La població diana són els pares i mares d’aquests infants. El programa consta de quatre sessions estructurades (tres mensuals i una de seguiment als sis mesos) que combinen psicoeducació, teràpia de reminiscència, escriptura terapèutica i suport entre iguals. S'utilitza l'Inventari de Dol Complicat (IDC) com a eina de cribratge i avaluació de l'eficàcia. RESULTATS: El disseny del programa d'intervenció articula quatre eixos terapèutics fonamentals: la validació emocional inicial, la identificació de barreres psicosocials, la reconstrucció del vincle i l'avaluació de l'adaptació a la quotidianitat a llarg termini. Es preveu que l'aplicació d'aquesta proposta permeti una millora significativa en la percepció de suport professional per part de les famílies, així com una reducció potencial de les puntuacions en l'escala de dol complicat. Els resultats esperats apunten a una optimització de les estratègies d'afrontament dels progenitors, facilitant un procés de dol més adaptatiu i saludable dins l'entorn familiar. DISCUSSIÓ: La intervenció destaca la importància del lideratge infermer en la continuïtat de les cures més enllà de la mort del pacient. Es discuteix la necessitat d'integrar aquests protocols en els centres de referència pediàtrica per humanitzar l'atenció i garantir que el dol no esdevingui una patologia silenciosa per manca de seguiment institucional.