La necessitat de trobar un sentit al sofriment: una anàlisi i comparativa entre Viktor Frankl i Primo Levi

Abstract

El present treball es proposa fer una comparativa entre dos autors, Primo Levi i Viktor Frankl. Volem estudiar des d’una perspectiva antropològica el concepte que van formular del sentit de la vida i del sentit del sofriment. L’estudi s’ha enfocat en les seves primeres obres després de sobreviure a les atrocitats dels camps de concentració nazis, també coneguts com els Lagers, durant la Segona Guerra Mundial. Ambdós autors reflexionen sobre uns mateixos temes (la naturalesa humana, el propòsit de la vida i el paper del sofriment en la nostra existència), arribant a conclusions diferents. El primer autor investigat, Primo Levi, en el llibre Si això és un home, descriu la seva devastadora experiència en el Lager des del racionalisme, i se centra en la importància de la resistència i la supervivència com a formes de trobar un significat en el sofriment. D’altra banda, el segon autor estudiat, Viktor Frankl, a L’home a la recerca de sentit, narra la seva vivència des d’una òptica psicològica, a més a més, sosté que la cerca del sentit és el principal impuls de la vida humana, i en el seu cas el sofriment esdevé un mitjà per descobrir el sentit de la vida. El treball d’investigació proporciona una visió profunda i significativa sobre el tema del sentit de la vida i del sofriment, segons la interpretació i la concepció dels dos autors, malgrat les seves diferències, van fer contribucions valuoses sobre la comprensió humana dels valors i la resiliència davant l’adversitat.