Héroe o traidor: Visiones complementarias de diversos cronistas e historiógrafos sobre Skanderbeg (¿c.1405?-1468)

Abstract

Tras la conquista de Constantinopla (1453), los focos de resistencia contra los turcos eran prácticamente residuales en los Balcanes. Tan solo el albanés Gjergj Kastrioti (¿c. 1405?-1468) (Skanderbeg) mantuvo una resistencia notable frente al turco. A lo largo de su vida ayudó a forjar también la identidad nacional albanesa. En este artículo estudiamos y contraponemos la imagen contrapuesta y contradictoria que ofrecieron sobre el líder albanés los cronistas e historiógrafos albaneses, bizantinos y un cronista turco. Tras la lectura de esas fuentes, contextualizadas con la bibliografía secundaria que ha generado Skanderbeg, se concluye que el personaje fue descrito según los intereses apriorísticos de sus autores: desde el elogio a la crítica, y también algunos silencios reveladores.

Després de la conquesta de Constantinoble (1453), els focus de resistència contra els turcs eren pràcticament residuals als Balcans. Tan sols l'albanès Gjergj Kastrioti (c. 1405?-1468) (Skanderbeg) va mantenir una resistència notable enfront del turc. Al llarg de la seva vida va ajudar a forjar també la identitat nacional albanesa. En aquest article estudiem i contraposem la imatge contraposada i contradictòria que van oferir sobre el líder albanès els cronistes i historiògrafs albanesos, bizantins i un cronista turc. Després de la lectura d'aquestes fonts, contextualitzades amb la bibliografia secundària que ha generat Skanderbeg, es conclou que el personatge va ser descrit segons els interessos apriorístics dels seus autors: des de l'elogi a la crítica, i també alguns silencis reveladors.

After the conquest of Constantinople (1453), the pockets of resistance against the Turks were practically residual in the Balkans. Only the Albanian Gjergj Kastrioti (c. 1405?-1468) (Skanderbeg) maintained a notable resistance against the Turk. Throughout his life he helped forge the Albanian national identity as well. In this article we study and oppose the conflicting and contradictory image that the Albanian and Byzantine chroniclers and historiographers and a Turkish chronicler offered about the Albanian leader. After reading these sources, contextualized with the secondary bibliography that Skanderbeg has generated, it is concluded that the character was described according to the a priori interests of its authors: from praise to criticism, and also some revealing silences.