El rostre i les mans de la COVID-19: un tast de distopia

Abstract

Partint de l’experiència pandèmica com a perspectiva filosòfica, aquesta contribució versa sobre les diferents formes de privació sensorial que han afectat la nostra experiència sensible durant el període de la pandèmia de la COVID-19. En particular, s’examina la limitació del contacte físic manual, especialment, el contacte afectiu, per por al contagi; l’impacte de l’ús de la mascareta sobre la percepció de la identitat de l’altre, sobre la comunicació interpersonal i en l’experiència vital de la respiració, i, finalment, els efectes del distanciament físic com a ratificació de formes de distanciament social preexistents. Les diferents formes de privació sensorial es presenten com un advertiment o com un tast d’existència social distòpica que ens emplacen a una reflexió més pregona sobre les seves causes i sobre les maneres d’evitar una catàstrofe futura d’abast encara imponderable.