Orwell contra el perfeccionisme moral: la polèmica amb els pacifistes

Abstract

Aquest article pretén avaluar tant les raons aportades en contra del pacifisme per George Orwell com la seva solució del dilema moral de la guerra. Està dividit en dues parts principals. A la primera es presenten les acusacions que Orwell va llançar contra els pacifistes del seu temps, i se’n fa la lectura següent: l’acusació principal d’Orwell contra el pacifisme és que es tractava d’un perfeccionisme moral vacu. Per Orwell, era impossible sortir amb les mans netes de qualsevol dilema ètic real. A la segona part s’explica la resposta orwelliana davant la guerra, que va consistir a defensar la lluita violenta; una opció sostinguda per la convicció que és possible estimar i, alhora, voler matar els enemics. S’avalua i s’intenta fer plausible aquesta postura, posant-la en el context de l’humanisme de condició mitjana pròpia de l’autor: ni el bé pur, ni, per tant, els mitjans purs, estan a l’abast de l’home, i la violència com a mitjà impur, entre d’altres, no ha de ser exclosa a priori de la resolució del conflicte. La dignitat humana es pot preservar enmig de la violència a través de la solidaritat i la fraternitat amb l’enemic a qui es mata.

This paper assesses both the reasons given against pacifism by George Orwell and his response to the moral dilemma of war. It is divided into two main parts. The first looks at the accusations levelled by Orwell against the pacifists of his time., T the main accusation of Orwell towards pacifism was that it was a sort of empty moral perfectionism. For Orwell, no one could emerge from any

real ethical dilemma with clean hands. The second part deals with Orwell’s res- ponse to war, in which he defended the use of violence. His views were based

on the conviction that it is possible to love, and at the same time, want to kill your enemies. This stance is discussed and made plausible in the context of the Orwellian Middle Humanism: pure good and pure means are beyond human reach. Therefore, violence, as an impure means, among others, does not need to be excluded a priori in conflict resolution. Human dignity can be preserved in the midst of violence through feelings of sympathy and fraternity towards the enemy one is seeking to kill.