Concepció i funció social de la història segons Esteve Corbera (1563-1633?) i Francesc de Montcada (1586-1635)

Abstract

En un assaig traduït recentment al castellà, Reinhart Koselleck ha retingut, seguint el model de Ciceró, dues preguntes bàsiques que tradicionalment ha tractat de respondre la historiografia: què succeí i com (i per què) s’hi arribà.1 Certament, al llarg dels més de vint-i-cinc segles d’existència, la història –el text històric– ha estat escrita amb funcions i usos ben diversos. En aquesta comunicació pretenem estudiar la funció social de la història en la Catalunya moderna. Concretament, el nostre objectiu és conèixer i aprofundir en l’estudi de la concepció de la història que tingueren dos historiadors del segle XVII: Esteve de Corbera i Francesc de Montcada. Cal, en primer lloc, justificar la tria, tant pel que fa als autors com pel que fa al període històric escollit. Els autors seleccionats en aquesta ocasió són de la primera meitat del segle XVII. Per tal d’apreciar continuïtats (i discontinuïtats) en l’evolució de la historiografia del període, ens ha semblat oportú aturar-nos abans del conflicte de 1640, ja que suposa un veritable punt d’inflexió no tan sols en els àmbits polític i econòmic, sinó també en els àmbits social, cultural i, per tant, també historiogràfic. D’altra banda, de la llarga nòmina d’autors que escriuen història en aquell període, hem triat un autor que escriu una història general de Catalunya (Esteve de Corbera) i un home vinculat a la cort però també historiador (Francesc de Montcada) que s’aproxima a uns fets exòtics i allunyats en aquell moment (la presència de catalans i aragonesos a l’Imperi bizantí). D’aquesta manera i assumint que en aquesta ocasió deixem de banda, entre d’altres, l’alt gruix d’historiadors eclesiàstics,2 creiem que es pot presentar una certa visió globalitzadora, tot assumint, cal repetir-ho, els límits d’aquesta recerca. Pel que fa a les fonts, a més de les primàries (Cataluña Illustrada, de Corbera, i Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Montcada), ens hem basat en altres obres coetànies que ens permeten contextualitzar el pensament historiogràfic del període i en l’extensa bibliografia generada pels especialistes en història de la cultura i de la historiografia en l’època moderna.