Show simple item record

dc.contributorMercadé Bellido, Montserrat
dc.contributorLozano Ruiz, Marina
dc.contributorUniversitat Internacional de Catalunya. Departament d'Odontologia
dc.contributor.authorCeperuelo Sánchez, Mª Dolors
dc.date.accessioned2023-03-29T15:49:45Z
dc.date.available2023-03-29T15:49:45Z
dc.date.issued2016-03-30T12:49:28Z
dc.date.issued2016-03-30T12:49:28Z
dc.date.issued2015-06-12
dc.identifierhttp://hdl.handle.net/10803/368201
dc.identifierB 26950-2015
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10803/368201
dc.description.abstractL’anatomia i la morfologia del conductes radiculars dels molars, presenten uns trets determinats. Existeixen nombroses classificacions en l’especialitat d’endodòncia (odontologia), que ens mostren el recorregut del teixit pulpar desde la zona més coronal a l’àpex de la dent. Una de les més utilitzades actualment, és la classificació de Vertucci. Però, com eren els molars de fa més de 4.000 anys? És aplicable aquesta clasificació a les restes fòssils? Amb l’arribada de les noves tecnologies com el Cone Bean Computer Tomography (CBCT) existeix la possibilitat d’estudiar internament, les restes fòssils d’una mostra com la que pertany a la Cueva de el Mirador (Atapuerca), amb la gran avantage de no ser destruïda. Es tracta de restes arqueològiques del Calcolític i de l’Edat de Bronze, amb una cronologia del 4.760-4.200 cal. A.P. L’estudi intern dels conductes radiculars, ens ensenyaran si ha hagut canvis significatius fins a arribar a l’home actual, si les dades aconseguides es poden relacionar amb corrents migratòries, i si presenten trets característics de la raça a la que pertanyen.
dc.description.abstractLa anatomía y la morfología de los conductos radiculares de los molares, presentan unas características determinadas. Existen numerosas clasificaciones en la especialidad de la endodoncia (odontología), que nos describen el recorrido del tejiido pulpar desde la zona más coronal al ápice de un diente. Una de la más utilizadas actualmente, es la clasificación de Vertucci. Pero, ¿cómo eran los molares de hace más de 4.000 años? ¿Es aplicable esta clasificación en restos fósiles? Con la llegada de las nuevas tecnologías como el Cone Bean Computer Tomography (CBCT) existe la posibilidad de estudiar internamente, los restos fósiles de una muestra como la perteneciente a la Cueva de El Mirador (Atapuerca), con la gran ventaja de no destruirla. Se tratan de restos arqueológicos pertenecientes al Calcolítico y a la Edad de Bronce, cuya cronología va del 4.760-4.200 cal. A.P. El estudio interno de los conductos radiculares, nos mostraran si han habido cambios significativos hasta el llegar al hombre actual, si los resultados los podemos relacionar con corrientes migratorias, y si presentan rasgos característicos de raza.
dc.format145 p.
dc.formatapplication/pdf
dc.formatapplication/pdf
dc.languagespa
dc.publisherUniversitat Internacional de Catalunya
dc.rightsL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subjectMolares
dc.subjectConductos radiculares
dc.subjectCBCT
dc.subjectVertucci
dc.subjectRestos fósiles
dc.subjectCueva de El Mirador - Atapuerca
dc.subjectOdontologia
dc.subject616.3
dc.subject90
dc.titleAnatomía de los conductos radiculares de los molares a través de los restos fósiles de la cueva del Mirador (Atapuerca)
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint