https://hdl.handle.net/20.500.12328/92 Thu, 10 Sep 2026 03:47:29 GMT 2026-09-10T03:47:29Z https://hdl.handle.net/10803/695695 Hallazgos ecográficos en la ecocardiografía fetal predictivos del cierre prematuro del foramen oval. Souliman Aulad, Naual El foramen oval (FO) és l’única via per la que la sang altament oxigenada provinent de la placenta ingressa a cavitats esquerres cardíaques i part superior del cos. El foramen oval restrictiu (FOR) aïllat, definit com un foramen oval prenatal menor a 2.5 mm, és una complicació poc coneguda, infradiagnosticada i no existeix consens sobre el seu maneig a nivell obstètric. El foramen oval aneurismàtic o flap del foramen oval redundant (FFOR) es una entitat més coneguda en la que el flap del foramen oval protrueix a l’aurícula esquerra deixant menys espai a aquesta i per tant reduint el pas de sang oxigenada de l’aurícula dreta cap a l’aurícula esquerra. Tant el FOR com alguns casos de FFOR ocasionen una restricció de flux a nivell del septe interauricular i s’han vist relacionats amb hipoplasia del ventricle esquerre o defectes obstructius com la coartació aòrtica, dilatació d’estructures cardíaques dretes, prematuritat, retard de creixement intrauterí, preeclàmpsia, desprendiment de placenta normoinserta, enterocolitis necrotitzant, hipertensió pulmonar, hidrops i fins i tot mort fetal intrauterina. Tot allò esmentat subratlla la importància d‘un correcte diagnòstic de la restricció a nivell del septe interauricular. En aquest estudi analitzem aquells marcadors ecogràfics de la ecografia de tercer trimestre que ens poden ajudar en el diagnòstic del FOR, prestant especial atenció al flux telesistòlic revers (FTSR) a nivell de l’istme aòrtic. També observem les complicacions associades al FOR i valorem si l’estudi del FO ens pot ajudar davant la sospita prenatal de coartació aòrtica.; El foramen oval (FO) es la única vía por la que la sangre altamente oxigenada proveniente de la placenta ingresa en cavidades izquierdas cardíacas y parte superior del cuerpo. El foramen oval restrictivo (FOR) aislado, definido como un foramen oval prenatal menor a 2.5 mm, es una complicación poco conocida, infradiagnosticada y no existe consenso sobre su manejo a nivel obstétrico. El foramen oval aneurismático o flap del foramen oval redundante (FFOR) es una entidad algo más estudiada en la que el flap del foramen oval protruye en la aurícula izquierda dejando menor espacio a ésta y por tanto reduciendo el paso de sangre oxigenada de la aurícula derecha hacia la aurícula izquierda. Tanto el FOR como algunos casos de FFOR ocasionan una restricción de flujo a nivel del tabique interauricular y se han visto relacionados con la hipoplasia del ventrículo izquierdo o defectos obstructivos como la coartación aórtica, dilatación de estructuras cardíacas derechas, prematuridad, retraso de crecimiento intrauterino, preeclampsia, desprendimiento de placenta normoinserta, enterocolitis necrotizante, hipertensión pulmonar, hidrops e incluso muerte fetal intrauterina. Todo lo mencionado subraya la importancia de un correcto diagnóstico de la restricción a nivel del tabique interauricular. En este estudio analizamos aquellos marcadores ecográficos de la ecografía de tercer trimestre que pueden ayudarnos en el diagnóstico del FOR, prestando especial atención al flujo telesistólico reverso (FTSR) a nivel de istmo aórtico, también observamos las complicaciones asociadas al FOR y valoramos si el estudio del FO nos puede ayudar ante la sospecha prenatal de coartación aórtica.; Ciencias de la Salud (RD 99/2011) Thu, 06 Nov 2025 12:46:57 GMT https://hdl.handle.net/10803/695695 2025-11-06T12:46:57Z https://hdl.handle.net/10803/693669 Rendimiento de métodos para la recuperación de información con datos perdidos en diseños longitudinales: un estudio de simulación Sánchez Martínez, Néstor Antecedentes En estudios epidemiológicos observacionales, se suele considerar la inclusión de variables confusoras en modelos de regresión para ajustar el análisis. Estas confusoras tienen efectos directos sobre la variable a predecir y son mediadas por la variable de interés. Sin embargo, no se ha estudiado suficientemente el impacto de no especificar los efectos de mediación moderada entre la exposición y las variables confusoras, así como la influencia de ignorar este efecto en presencia de pérdida de datos. Métodos Se analiza en dos estudios de simulación el efecto de la no especificación de las relaciones de mediación moderada en el sesgo y tasas de error tipo I del parámetro de exposición en modelos de regresión logística. El primer estudio se centra en la omisión de la mediación moderada y su impacto en la estimación de parámetros. En el segundo estudio, se introducen tipos (MCAR, MAR, MNAR) y porcentajes de pérdida de datos de distintos tipos para evaluar cómo las pérdidas afectan a la precisión y el sesgo de las estimaciones al utilizar métodos de tratamiento de información faltante con los métodos de ponderación por probabilidad inversa, imputación múltiple y estimación mediante máximo-verosímil. Ambos estudios de simulación se diseñaron para reflejar situaciones realistas en estudios epidemiológicos de tipo observacional se compararon utilizando como referencia el análisis de casos completos que ignora la información faltante. Thu, 13 Feb 2025 18:50:02 GMT https://hdl.handle.net/10803/693669 2025-02-13T18:50:02Z https://hdl.handle.net/10803/697986 CDKN1A/p21 Role in the Survival and Expansion of Breast Cancer Stem Cells following Oxidative Damage Manousakis, Evangelos Aquesta tesi investiga el paper de CDKN1A/p21 en la supervivència de les cèl·lules mare del càncer de mama (BCSCs) després del dany a l’ADN. Les BCSCs constitueixen una petita subpoblació tumoral amb capacitat d’autorenovació, inici tumoral i resistència intrínseca a la teràpia convencional. Tot i que la majoria de cèl·lules tumorals poden ser eliminades per la quimioteràpia, les BCSCs poden romandre en estat latent i contribuir posteriorment a la recaiguda i la metàstasi. A més del seu paper clàssic en l’aturada del cicle cel·lular, CDKN1A/p21 també regula processos transcripcionals vinculats a l’apoptosi, la senescència i la supervivència cel·lular. La hipòtesi principal de la tesi és que CDKN1A/p21 promou la supervivència de les BCSCs mitjançant la regulació directa de programes transcripcionals associats a la resistència terapèutica. Per estudiar-ho, es van utilitzar models tridimensionals d’oncosferes enriquits en cèl·lules mare canceroses. La depleció de CDKN1A/p21 va reduir la iniciació i el creixement dels esferoides tant en condicions basals com després d’estrès oxidatiu, indicant que aquesta proteïna és essencial per al manteniment i la supervivència de les BCSCs. També es van avaluar moduladors farmacològics de CDKN1A/p21. UC2288 no va reduir els nivells nuclears de la proteïna, mentre que TSA en va augmentar l’expressió. Ambdós tractaments van induir apoptosi i reduir el creixement dels esferoides, tot i mostrar efectes inesperats sobre la seva formació. A nivell unicel·lular, la microscòpia de cèl·lules vives va revelar una expressió heterogènia de CDKN1A/p21 després del dany oxidatiu, associada a diferents destins cel·lulars. Finalment, estudis de transcriptòmica espacial i ChIP van demostrar que CDKN1A/p21 regula gens vinculats a metàstasi i característiques stem-like, suggerint que actua com a regulador transcripcional mitjançant interacció directa amb la cromatina; This thesis investigates the role of CDKN1A/p21, a cyclin-dependent kinase inhibitor, in the survival of breast cancer stem cells (BCSCs) following DNA damage. BCSCs are a small tumour subpopulation characterized by self-renewal, tumour-initiating capacity, and intrinsic resistance to conventional therapies. Unlike the bulk of tumour cells, which are often eliminated after chemotherapy, BCSCs can survive in a dormant state and later drive tumour relapse and metastasis. Although CDKN1A/p21 is classically known for inducing cell-cycle arrest after DNA damage, emerging evidence suggests additional functions in transcriptional regulation and cell-fate determination. Within the nucleus, CDKN1A/p21 can interact directly with chromatin, influencing apoptosis, senescence, proliferation, and adaptation to genotoxic stress. This thesis hypothesizes that CDKN1A/p21 promotes BCSC survival after DNA damage by regulating transcriptional programs linked to therapy resistance. To investigate this, 3D spheroid cultures enriched for cancer stem cells were used as a model system. Manipulation of CDKN1A/p21 expression revealed that its depletion significantly impaired spheroid initiation and growth under basal conditions and reduced cell viability and spheroid regeneration following oxidative stress. These findings demonstrate that CDKN1A/p21 is essential for both maintenance and post-treatment survival of BCSCs. Pharmacological modulation of CDKN1A/p21 using UC2288 and TSA showed that current compounds do not reliably control its activity, despite inducing apoptosis and reducing spheroid growth. Live-cell imaging further revealed heterogeneous CDKN1A/p21 expression dynamics after oxidative damage, associated with distinct cellular fates. Cells with high CDKN1A/p21 expression formed larger but less proliferative spheroids, consistent with a quiescent stem-like phenotype. Spatial transcriptomic analysis identified a CDKN1A/p21-high cell cluster co-expressing metastasis-associated genes including SPP1, TMSB10, and TMSB4X. Chromatin immunoprecipitation demonstrated direct binding of CDKN1A/p21 to the promoters of these genes and CD44. Overall, the findings support a novel role for CDKN1A/p21 as a chromatin-associated transcriptional regulator that promotes BCSC survival, resistance, and metastasis.; Ciències de la Salut (RD 99/2011) Tue, 21 Jul 2026 13:05:50 GMT https://hdl.handle.net/10803/697986 2026-07-21T13:05:50Z https://hdl.handle.net/10803/697704 Evaluar la aplicación de un protocolo nutricional específico para el paciente con enfermedad renal crónica hospitalizado y desnutrido González Oliva, Juan Carlos La malaltia renal crònica (MRC) es caracteritza per una reducció progressiva de la capacitat de filtració renal, amb una taxa de filtració glomerular inferior a 60 mL/min/1,73 m². Entre el 20 i el 50% dels pacients hospitalitzats amb MRC presenten desnutrició o risc nutricional, la qual cosa augmenta la morbimortalitat, allarga l'estada hospitalària i incrementa el cost assistencial. Malgrat això, el maneig nutricional en aquest context continua sent heterogeni i poc estandarditzat. L'objectiu principal va ser avaluar l'eficàcia i la seguretat d'un protocol nutricional específic per a pacients hospitalitzats i desnodrits amb MRC, incloent-hi l'avaluació dels efectes metabòlics dels suplements nutricionals orals, els reingressos i la mortalitat. Es va realitzar un estudi observacional unicèntric a l'Hospital General de Granollers, amb un grup intervenció prospectiu (n=116) i un grup control retrospectiu (n=128). El grup intervenció va rebre una dieta adaptada al perfil renal i electrolític, selecció individualitzada del suplement nutricional oral i inici precoç amb seguiment clínic estructurat. El grup control va rebre l'atenció nutricional habitual. El protocol va modificar substancialment la pràctica assistencial. Es va observar una millora significativa de l'albúmina sèrica, del filtrat glomerular i del control del potassi, mantinguda després de l'anàlisi ajustat. No es va registrar cap deteriorament electrolític. La mortalitat intrahospitalària i els reingressos a 30 dies van ser significativament menors en el grup intervenció. L'inici precoç de la intervenció, dins de les primeres 72 hores, es va associar amb menor estada hospitalària i menor mortalitat. La implementació del protocol va ser factible, ben tolerada i metabòlicament segura. L'inici precoç de la intervenció nutricional va resultar un factor determinant en l'evolució clínica d'aquests pacients.; La enfermedad renal crónica (MRC) se caracteriza por una progresiva reducción de la capacidad de filtración renal, con una tasa de filtración glomerular inferior a 60 mL/min/1,73 m². Entre el 20 y el 50% de los pacientes hospitalizados con ERC presentan desnutrición o riesgo nutricional, lo que aumenta la morbimortalidad, alarga la estancia hospitalaria e incrementa el coste asistencial. Sin embargo, el manejo nutricional en este contexto sigue siendo heterogéneo y poco estandarizado. El objetivo principal fue evaluar la eficacia y seguridad de un protocolo nutricional específico para pacientes hospitalizados y desnutridos con ERC, incluyendo la evaluación de los efectos metabólicos de los suplementos nutricionales orales, los reingresos y la mortalidad. Se realizó un estudio observacional unicéntrico en el Hospital General de Granollers, con un grupo intervención prospectivo (n=116) y un grupo control retrospectivo (n=128). El grupo intervención recibió una dieta adaptada al perfil renal y electrolítico, selección individualizada del suplemento nutricional oral e inicio precoz con seguimiento clínico estructurado. El grupo control recibió la atención nutricional habitual. El protocolo modificó substancialmente la práctica asistencial. Se observó una mejora significativa de la albúmina sérica, del filtrado glomerular y del control del potasio, mantenida después del análisis ajustado. No se registró ningún deterioro electrolítico. La mortalidad intrahospitalaria y los reingresos a 30 días fueron significativamente menores en el grupo de intervención. El inicio precoz de la intervención, dentro de las primeras 72 horas, se asoció con menor estancia hospitalaria y menor mortalidad. La implementación del protocolo fue factible, bien tolerada y seguramente metabólicamente. El inicio precoz de la intervención nutricional resultó un factor determinante en la evolución clínica de estos pacientes.; Ciències de la Salut (RD 99/2011) Thu, 18 Jun 2026 14:46:43 GMT https://hdl.handle.net/10803/697704 2026-06-18T14:46:43Z