https://hdl.handle.net/20.500.12328/87 Mon, 14 Sep 2026 20:34:40 GMT 2026-09-14T20:34:40Z https://hdl.handle.net/10803/693670 Las carreras universitarias STEM en Costa Rica: factores asociados a su elección. Piedra Garita, Edgardo La presente investigación se realizó a partir de una metodología mixta con elementos cualitativos y cuantitativos Su objetivo principal es examinar y evaluar los factores relacionados con la selección de carreras STEM en Costa Rica. Se llevó a cabo un estudio que incluyó la aplicación de un cuestionario a estudiantes de undécimo grado en colegios académicos diurnos en el Gran Área Metropolitana de Costa Rica. Además, se realizaron entrevistas detalladas con expertos en educación en el país. Luego, se recopiló y analizó la información obtenida utilizando pruebas de independencia y medidas estadísticas de asociación entre las variables. Los resultados revelaron que los tres factores más influyentes en la elección de carreras STEM en Costa Rica son la vocación de cada estudiante, el prestigio, la empleabilidad y el salario asociados con las carreras STEM y el apoyo familiar recibido por los estudiantes. Además, se concluyó que el género, el tipo de colegio (público o privado) y el nivel socioeconómico no son variables significativas en esta elección. Por otro lado, el ambiente escolar mostró ser un factor de importancia moderada en relación con esta elección.; Aquesta investigació es va fer a partir d'una metodologia mixta amb elements qualitatius i quantitatius El seu objectiu principal és examinar i avaluar els factors relacionats amb la selecció de carreres STEM a Costa Rica. Es va dur a terme un estudi que va incloure l'aplicació d'un qüestionari a estudiants d'onzè grau a col·legis acadèmics diürns a la Gran Àrea Metropolitana de Costa Rica. A més, es van fer entrevistes detallades amb experts en educació al país. Després es va recopilar i analitzar la informació obtinguda fent servir proves d'independència i mesures estadístiques d'associació entre les variables. Els resultats van revelar que els tres factors més influents a l'elecció de carreres STEM a Costa Rica són la vocació de cada estudiant, el prestigi, l'ocupabilitat i el salari associats amb les carreres STEM i el suport familiar rebut pels estudiants. A més, es va concloure que el gènere, el tipus de col·legi (públic o privat) i el nivell socioeconòmic no són variables significatives en aquesta elecció. D'altra banda, l'ambient escolar va mostrar un factor d'importància moderada en relació amb aquesta elecció. Thu, 13 Feb 2025 19:15:16 GMT https://hdl.handle.net/10803/693670 2025-02-13T19:15:16Z https://hdl.handle.net/10803/693371 Adopción del Aprendizaje Servicio por parte del profesorado universitario: Construcción y validación de un Modelo. Fornés Azcoiti, Begoña L'educació superior ha de garantir un model educatiu que respongui al requeriment d'una societat sostenible i inclusiva. Es fa necessària, per tant, una visió personalista –humanista- de l'educació amb una clara orientació de servei a la persona, al bé comú de la societat. Això explica que l'actual paradigma educatiu se sustenti en dos pilars fonamentals: la responsabilitat social i la qualitat acadèmica. Aquest gir en l'educació superior reclama profunds canvis en les persones i en les institucions, en el paper de l'alumne i la seva implicació en el procés d'aprenentatge, en el rol del professorat i la seva pràctica docent, en les metodologies d'ensenyament, en l'estructura, organització i gestió de les institucions educatives. L'Aprenentatge Servei (ApS), com a proposta que vincula estretament la cerca d'aprenentatges significatius i la millora de l'entorn mitjançant la participació activa de l'estudiantat, es constitueix com a estratègia educativa innovadora que fa possible l'enfocament actual de l'educació superior que respon al que hauria de ser l'objectiu últim de l'educació: formar ciutadans competents, sensibles a les necessitats reals i capaces de transformar el món. El creixent coneixement i interès de les universitats espanyoles per l'Aprenentatge Servei i la seva institucionalització, el paper clau del professorat, tant en la seva implementació com en la seva sostenibilitat, i l'escàs nombre de recerques sòlides que reflecteixin la realitat de les nostres universitats i l’ApS, del professorat i l’ApS, fa necessària una major recerca per a aprofundir en la metodologia i validar-la. Això explica que centrem la nostra recerca en el professorat, en el que pensa i fa respecte a l’ApS quan ho implementa com a estratègia docent. Per a entendre el procés d'adopció com a resposta personal del docent, modelitzem el fenomen a partir d'altres models teòrics validats empíricament, que expliquen l'adopció individual d'innovacions tecnològiques en l'àmbit de les organitzacions: la Teoria Unificada d'Acceptació i Ús de Tecnologia (UTAUT), el Model d'Acceptació de la Tecnologia (TAM) i el Model d'Adopció Basat en Preocupacions (CBAM). El model creat, denominat Model d'Adopció de l’ApS per part del Professorat Universitari (model AApSPU), es divideix en dos blocs. El primer explica quins factors determinen la intenció d'ús i ús efectiu de l’ApS (model d'acceptació) i el segon analitza els factors que repercuteixen en el mode en què utilitza l’ApS (model de qualitat). Aplicant un mètode de recerca quantitatiu, es va dissenyar un qüestionari com a eina per a la recollida de dades, que es va dirigir al professorat d'universitats espanyoles que tenen alguna relació amb l’ApS. La mostra, composta per 333 docents, es configura per conveniència ja que no pretén ser representativa del professorat universitari del nostre país. A més de realitzar una anàlisi correlacional de la mostra, duem a terme una anàlisi multivariant aplicant el model d'equacions estructurals pel mètode de mínims quadrats parcials (Partial Least Squares-PLS) mitjançant el programari estadístic SmartPLS-4 i una anàlisi ANOVA i ANCOVA per a analitzar el model d'acceptació i qualitat respectivament. En virtut dels resultats, tant l’UTAUT com el TAM són models adequats per explicar l'acceptació individual de l’ApS entre el professorat universitari i el CBAM, orientat a innovacions educatives, ha estat especialment útil quant al que el docent fa quan implementa l’ApS. D'acord amb els resultats de la recerca, la utilitat percebuda i la facilitat d'ús percebuda són factors que determinen la intenció i ús de l’ApS per part del professorat universitari i, per tant, influeixen de manera significativa en l'adopció individual de l’ApS; el grau d'acord del professorat amb el compromís social de la universitat i la resposta afectiva del docent cap a l'ús de l’ApS són rellevants només en el model elaborat sobre la base del TAM; i la influència social és rellevant només quan el model de referència és l’UTAUT. Així mateix, s'estableix un rol particular del suport institucional en l'adopció individual de l’ApS en la determinació de la influència social.; La educación superior debe garantizar un modelo educativo que responda al requerimiento de una sociedad sostenible e inclusiva. Se hace necesaria, por tanto, una visión personalista –humanista- de la educación con una clara orientación de servicio a la persona, al bien común de la sociedad. Esto explica que el actual paradigma educativo se sustente en dos pilares fundamentales: la responsabilidad social y la calidad académica. Este giro en la educación superior reclama profundos cambios en las personas y en las instituciones, en el papel del alumno y su implicación en el proceso de aprendizaje, en el rol del profesorado y su práctica docente, en las metodologías de enseñanza, en la estructura, organización y gestión de las instituciones educativas. El Aprendizaje Servicio (ApS), como propuesta que vincula estrechamente la búsqueda de aprendizajes significativos y la mejora del entorno mediante la participación activa del estudiantado, se constituye como estrategia educativa innovadora que hace posible el enfoque actual de la educación superior que responde al que debería ser el objetivo último de la educación: formar ciudadanos competentes, sensibles a las necesidades reales y capaces de transformar el mundo. El creciente conocimiento e interés de las universidades españolas por el Aprendizaje Servicio y su institucionalización, el papel clave del profesorado, tanto en su implementación como en su sostenibilidad, y el escaso número de investigaciones sólidas que reflejen la realidad de nuestras universidades y el ApS, del profesorado y el ApS, hace necesaria una mayor investigación para profundizar en la metodología y validarla. Esto explica que centremos nuestra investigación en el profesorado, en lo que piensa y hace respecto al ApS cuando lo implementa como estrategia docente. Para entender el proceso de adopción como respuesta personal del docente, modelizamos el fenómeno a partir de otros modelos teóricos validados empíricamente, que explican la adopción individual de innovaciones tecnológicas en el ámbito de las organizaciones: la Teoría Unificada de Aceptación y Uso de Tecnología (UTAUT), el Modelo de Aceptación de la Tecnología (TAM) y el Modelo de Adopción Basado en Preocupaciones (CBAM). El modelo creado, denominado Modelo de Adopción del ApS por parte del Profesorado Universitario (modelo AApSPU), se divide en dos bloques. El primero explica qué factores determinan la intención de uso y uso efectivo del ApS (modelo de aceptación) y el segundo analiza los factores que repercuten en el modo en que utiliza el ApS (modelo de calidad). Aplicando un método de investigación cuantitativo, se diseñó un cuestionario como herramienta para la recogida de datos, que se dirigió al profesorado de universidades españolas que tienen alguna relación con el ApS. La muestra, compuesta por 333 docentes, se configura por conveniencia ya que no pretende ser representativa del profesorado universitario de nuestro país. Además de realizar un análisis correlacional de la muestra, llevamos a cabo un análisis multivariante aplicando el modelo de ecuaciones estructurales por el método de mínimos cuadrados parciales (Partial Least Squares-PLS) mediante el software estadístico SmartPLS-4 y un análisis ANOVA y ANCOVA para analizar el modelo de aceptación y calidad respectivamente. En virtud de los resultados, tanto el UTAUT como el TAM son modelos adecuados para explicar la aceptación individual del ApS entre el profesorado universitario y el CBAM, orientado a innovaciones educativas, ha sido especialmente útil en cuanto a lo que el docente hace cuando implementa el ApS. De acuerdo con los hallazgos de la investigación, la utilidad percibida y la facilidad de uso percibida son factores que determinan la intención y uso del ApS por parte del profesorado universitario y, por tanto, influyen de forma significativa en la adopción individual del ApS; el grado de acuerdo del profesorado con el compromiso social de la universidad y la respuesta afectiva del docente hacia el uso del ApS son relevantes solo en el modelo elaborado en base al TAM; y la influencia social es relevante solo cuando el modelo de referencia es el UTAUT. Así mismo, se establece un rol particular del apoyo institucional en la adopción individual del ApS en la determinación de la influencia social. Fri, 17 Jan 2025 17:46:08 GMT https://hdl.handle.net/10803/693371 2025-01-17T17:46:08Z https://hdl.handle.net/10803/694853 The Use of Nonverbal Communication in the Teaching of English to Freshers at the Department of English at Cheikh Anta DIOP University, Dakar, Senegal Mamadou Fall, Sarr Aquesta recerca s'interessa per l'ús de la comunicació no verbal en l'ensenyament de l'anglès a estudiants de primer curs en un context d'aprenentatge d'una llengua estrangera. En un món globalitzat on la comunicació esdevé cada vegada més important, tenir habilitats en comunicació no verbal pot ser un gran recurs tant per als professors com per als estudiants. Es diu que l'ús adequat de la comunicació no verbal ajuda a evitar malentesos i contradiccions en la comunicació interpersonal, alhora que reforça la confiança, les relacions i la credibilitat. Atès que els investigadors han demostrat que la comunicació no verbal pot ser molt útil en el context d'ensenyament i aprenentatge, aquest estudi examina quina atenció es presta a aquesta comunicació en l'ensenyament de l'anglès a estudiants de primer any al Departament d'Anglès de la Universitat Cheikh Anta DIOP i com aquesta atenció pot afectar, fins a cert punt, l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants. A més, la recerca busca identificar indicadors no verbals que, usats de manera adequada i conscient, siguin beneficiosos en un context d'ensenyament d'una llengua estrangera abans de proposar algunes recomanacions. Per això, aquest estudi ha optat per un mètode mixt que combina tant mètodes de recerca qualitatius com quantitatius; ha utilitzat preguntes tancades (qüestionaris) i preguntes d'entrevista tancades per recollir la major part de les dades quantitatives. Pel que fa a la recollida de les dades qualitatives, la recerca ha utilitzat principalment preguntes obertes (qüestionaris) i preguntes d'entrevista obertes. Després de recollir, analitzar i interpretar les dades, els resultats d'aquesta dissertació mostren que no només la comunicació no verbal és utilitzada inconscientment per la majoria de professors i estudiants de primer curs, sinó que tampoc no se n'ensenya la importància, i encara menys es discuteix. També s'ha demostrat que el mal ús d'alguns indicadors no verbals és desfavorable per a l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants de primer any durant els exàmens orals.; La recerca afirma que l'ús rellevant i conscient d'indicadors no verbals com expressions facials, gestos, moviments corporals, contacte visual, qualitat de la veu, gestió del temps, aparença física i perfum pot contribuir a la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge a l'educació superior. En conseqüència, les conclusions criden l'atenció dels professors universitaris sobre la importància de l'ús adequat i conscient dels indicadors de comunicació no verbal, i com una comunicació no verbal deficient pot obstaculitzar l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants de primer any. This research is interested in the use of nonverbal communication in the teaching of English to freshers in a foreign language learning context. In a globalized world where communication becomes more and more important, having skills in nonverbal communication can be great assets for both teachers and students. The appropriate use of nonverbal communication is said to help avoid misunderstandings and contradictions in interpersonal communication while reinforcing trust, relationship, and credibility. Since researchers have shown that nonverbal communication can be very useful in the teaching and learning context, this study examines the kind of attention it is given in the teaching of English to first year students in the Department of English at Cheikh Anta DIOP University, and how such attention can affect students’ learning and performance to some extent. The research seeks also to indicate nonverbal cues whose appropriate and conscious use is beneficial in a foreign language teaching context before proposing some recommendations. Then, this study has opted for the mixed method that combines both qualitative and quantitative research methods; it has used closed ended questions (questionnaires) and closed ended interview questions to collect most quantitative data. As far as qualitative data are concerned, the research has chiefly used open ended questions (questionnaires) and open ended interview questions to collect them. After collecting, analysing, and interpreting data, the results of this dissertation show that not only is nonverbal communication unconsciously used by most teachers and freshers, but its importance also is not taught, let alone discussed. It has also been demonstrated that the poor use of some nonverbal cues is unfavourable to freshers’ learning and performance during oral exams.; Comunicación, Educación y Humanidades (RD 99/2011) Fri, 11 Jul 2025 15:43:27 GMT https://hdl.handle.net/10803/694853 2025-07-11T15:43:27Z https://hdl.handle.net/10803/693374 La formación continua del profesorado universitario en España. Malagón Terrón, Francisco Javier La formación continua del profesorado universitario es un factor del que depende la calidad de la Educación Superior y que ha cobrado especial relevancia en los últimos años, en parte a causa de las transformaciones en el funcionamiento de las universidades derivadas de la pandemia de la Covid 19. Con el objetivo de ofrecer una visión diagnóstica acerca del estado actual de la formación continua del personal docente e investigador (PDI), o profesorado universitario, en España se presenta la siguiente investigación, cuyo universo de referencia es el conjunto de las universidades españolas, públicas y privadas, presenciales y a distancia. El marco teórico del estudio se configuró mediante a) una aproximación conceptual a la formación del PDI basada en una amplia revisión bibliográfica, sobre una muestra de 361 documentos, b) una aproximación sociohistórica a la institución universitaria y la configuración del Sistema Universitario Español (SUE), c) la descripción de las características del profesorado universitario en España en base a ocho variables, con datos del curso 2020-2021 y d) el abordaje del objeto de estudio desde las categorías “sistema”, “proceso” y “mediación”, la metodología o estrategia de investigación.; La formació contínua del professorat universitari és un factor del qual depèn la qualitat de l'Educació Superior i que ha cobrat especial rellevància en els darrers anys, en part per causa de les transformacions en el funcionament de les universitats derivades de la pandèmia de la Covid 19 . Amb l'objectiu d'oferir una visió diagnòstica sobre l'estat actual de la formació contínua del personal docent i investigador (PDI), o professorat universitari, a Espanya es presenta la investigació següent. La mostra de referència de la qual és el conjunt de les universitats espanyoles, públiques i privades, presencials i a distància. El marc teòric de l’estudi es va configurar mitjançant a) una aproximació conceptual a la formació del PDI basada en una àmplia revisió bibliogràfica, sobre una mostra de 361 documents, b) una aproximació sociohistòrica a la institució universitària i la configuració del Sistema Universitari Espanyol (SUE ), c) la descripció de les característiques del professorat universitari a Espanya sobre la base de vuit variables, amb dades del curs 2020-2021 i d) l'abordatge de l'objecte d'estudi des de les categories “sistema”, “procés” i “mediació”, la metodologia o estratègia de recerca. Fri, 17 Jan 2025 19:12:21 GMT https://hdl.handle.net/10803/693374 2025-01-17T19:12:21Z