<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<title>Màster Universitari en Gestió Sanitària - Oficial</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.12328/45" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.12328/45</id>
<updated>2026-05-21T20:24:35Z</updated>
<dc:date>2026-05-21T20:24:35Z</dc:date>
<entry>
<title>Data Command Center HGG: Optimitzant la gestió sanitària a través d’un centre de dades en temps real i models predictius</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.12328/5294" rel="alternate"/>
<author>
<name>Romero Conejo, Manel</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.12328/5294</id>
<updated>2026-04-23T13:57:13Z</updated>
<published>2024-01-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Data Command Center HGG: Optimitzant la gestió sanitària a través d’un centre de dades en temps real i models predictius
Romero Conejo, Manel
En el context de la gestió sanitària moderna, la monitorització en temps real i amb dades predictives és important per garantir la eficiència i la qualitat. La implementació d’un Data Command Center (DCC) a l’Hospital General de Granollers (HGG) s’ha plantejat per millorar la gestió, l'eficiència i la qualitat.&#13;
Objectiu principal: Dissenyar un DCC adaptat a les necessitats de l'HGG per permetre la presa de decisions proactives basades en dades en temps real i models predictius.&#13;
Objectius secundaris:&#13;
1. Identificar les àrees i processos de l’HGG que necessiten seguiment i anàlisi en temps real.&#13;
2. Seleccionar i definir els KPIs alineats amb els objectius estratègics.&#13;
3. Integrar tecnologies avançades com la intel·ligència artificial per a la predicció de dades.&#13;
4. Dissenyar l'arquitectura IT del DCC, especificant les eines necessàries per a la recopilació, anàlisi i visualització de dades.&#13;
5. Definir el cicle de vida de la dada i el model de governança.&#13;
Metodologia&#13;
1. Anàlisi de command centers existents: Revisió dels models existents.&#13;
2. Identificació i priorització dels processos/àmbits del HGG.&#13;
3. Disseny modular del DCC: Inclou la definició d'indicadors, pantalles, i gràfics. Durant aquest disseny es realitzen reunions amb responsables i experiència pacient per assegurar la funcionalitat del sistema.&#13;
4. Anàlisi tecnològic: Selecció d'eines tecnològiques, com PBI i IA.&#13;
5. Governança de dades: Definició de polítiques de qualitat, seguretat i arquitectura de dades.&#13;
6. Anàlisi dels professionals necessaris&#13;
7. Anàlisi econòmic: Estimació de costos inicials i recurrents, així com els recursos humans necessaris.&#13;
8. Definició KPIs per mesurar l’èxit del projecte&#13;
Resultats reals:&#13;
1. Proposta de pantalles per als àmbits seleccionats.&#13;
2. Proposta d’arquitectura tecnològica.&#13;
3. Pla de projecte per presentar a beques i ajuts per obtenir finançament extern.&#13;
Resultats esperats:&#13;
4. Reducció dels temps d’espera a urgències.&#13;
5. Reducció de les urgències no visitades.&#13;
6. Increment de la satisfacció del pacient mesurada amb NPS.&#13;
7. Reducció de la taxa de reclamacions.&#13;
8. Millora de l’eficiència operativa amb una reducció de l'estada mitjana.&#13;
Conclusions&#13;
1. Projecte estratègic: Impulsar la direcció cap a una gestió proactiva basada en dades en temps real i previsions.&#13;
2. Costos: Inversió inicial en hardware i software moderada però amb un cost elevat en recursos humans, necessitant finançament extern.&#13;
3. Gestió del canvi: Estratègia de canvi i governança de dades essencials per a l'èxit del projecte.&#13;
4. Millora contínua: Implementació gradual i enfoc en la qualitat de les dades per obtenir beneficis a llarg termini.&#13;
Aquest projecte té el potencial de canviar la gestió sanitària a l’HGG, oferint una visió complerta i integrada de les operacions hospitalàries i millorant la presa de decisions.
</summary>
<dc:date>2024-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Gestió innovadora de les citacions: cap a l'eficiència i la satisfacció</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.12328/5293" rel="alternate"/>
<author>
<name>Rayó Martín, Elisabet M.</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.12328/5293</id>
<updated>2026-04-23T13:56:36Z</updated>
<published>2025-01-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Gestió innovadora de les citacions: cap a l'eficiència i la satisfacció
Rayó Martín, Elisabet M.
Aquest Treball de Fi de Màster presenta un projecte que vol millorar la gestió de la demanda no urgent a l’atenció primària mitjançant un sistema de citació personalitzada i proactiva, gestionat per assistents clínics. L’objectiu és implementar un nou model de citació per a visites no urgents al metge de família que millori l’accessibilitat, la resolució i la satisfacció (d’usuaris i de professionals). La proposta s’alinea amb els pilars de l’atenció primària —accessibilitat, longitudinalitat, coordinació i continuïtat— i amb els objectius del Pla de Salut de Catalunya 2021–2025, el marc CAIROS i l’Agenda 2030, promovent una atenció més eficient i centrada en la persona. El projecte s’implementarà a l’EAP (Equip d’Atenció Primària) Sardenya, centre amb model EBA (Entitat de Base Associativa) i designat CSIR (Centre Sanitari Integral de Referència), mitjançant un estudi quasi-experimental amb disseny abans-després. Durant sis mesos, dos grups de pacients rebran atenció amb el nou sistema, en què cada usuari tindrà un assistent clínic de referència per gestionar citacions no urgents, activar tasques preventives i fer seguiment de pacients crònics. Els indicadors inclouran temps d’espera, visites evitades, activitat proactiva, satisfacció i control de malalties cròniques. Es preveu una millora de l’eficiència, reducció de demores, augment de la resolució assistencial i impacte positiu en l’equitat, reduint les cures inverses. Les conclusions apunten que aquest model pot transformar estructuralment el sistema de citació, fent-lo més humà, eficient i sostenible, amb possibilitat de replicació en altres centres.
</summary>
<dc:date>2025-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Propuesta para la implementación de una herramienta digital de gestión en centros de atención primaria rurales del Ecuador</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.12328/5292" rel="alternate"/>
<author>
<name>Ullauri Valcárcel, Camila Yedid</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.12328/5292</id>
<updated>2026-04-23T13:56:05Z</updated>
<published>2025-01-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Propuesta para la implementación de una herramienta digital de gestión en centros de atención primaria rurales del Ecuador
Ullauri Valcárcel, Camila Yedid
Introducción: la prestación de los servicios de salud en zonas rurales del país se dificulta, entre otros factores, por el alto recambio de personal producido por la incorporación de miles de nuevos profesionales que cada año realizan su rotación en el programa Año de Salud Rural. Esta realidad repercute en la calidad asistencial, la eficiencia institucional y la satisfacción tanto del personal como de los pacientes.&#13;
Objetivos y metodología: el objetivo general de este proyecto es aumentar la eficiencia del programa Año de Salud Rural facilitando la planificación administrativa, reforzando la comunicación entre niveles de coordinación y ofreciendo acompañamiento en la toma de decisiones del personal de salud. Se espera que la plataforma contribuya a reducir la carga administrativa, fortalecer el alineamiento estratégico de los centros de salud rurales (CSR), mejorar la eficiencia y la satisfacción de los profesionales y del paciente. Se plantea la propuesta de un proyecto piloto para implementar una herramienta digital de gestión en CSR a través de un diseño cuasi-experimental.&#13;
Conclusiones: la implementación de una herramienta digital de gestión podría facilitar el alineamiento estratégico de los CSR acompañado de estrategias de seguimiento y capacitación continua. Además, será necesario establecer alianzas estratégicas con otras instituciones para garantizar su sostenibilidad financiera y plantear la posibilidad de escalar el proyecto a nivel nacional e internacional. Finalmente, la transformación digital puede representa un medio para aumentar la eficiencia del sistema sanitario y refleja la necesidad de incorporar sistemáticamente la alfabetización digital en la formación del personal sanitario.
</summary>
<dc:date>2025-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Aproximación crítica del modelo de acreditación actual en Cataluña versión 2023 a la luz de los cambios EFQM 2020 y Joint Commission International 2021</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.12328/5291" rel="alternate"/>
<author>
<name>Restrepo Benavides, John Alexander</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.12328/5291</id>
<updated>2026-04-23T13:55:30Z</updated>
<published>2023-01-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Aproximación crítica del modelo de acreditación actual en Cataluña versión 2023 a la luz de los cambios EFQM 2020 y Joint Commission International 2021
Restrepo Benavides, John Alexander
Introducción. En el 2006 el sistema fue renovado y adaptado a las modernas tendencias en gestión de la calidad obteniendo un esquema innovador y pionero en Europa; el modelo de estándares de acreditación de centros de atención hospitalaria aguda en Cataluña se aprobó en 2006 y contiene 5 versiones, la inicial en el 2006, en 2013, en 2020, en 2022 y en el 2023 el nuevo manual, unifica el manual de estándares y el manual del evaluador publicados en enero del 2020 a fin de que los centros de atención hospitalaria aguda en Cataluña y sus evaluadores dispongan de una versión que le sea más fácil de aplicar incluyendo la mejora continua a lo largo del modelo y representándolos en sus subcriterios y estándares. La revisión del sistema de acreditación de salud de Cataluña a la luz de las modificaciones a partir de los modelos de calidad actualmente vigentes, como el Modelo EFQM 2020 (European Foundation Quality Management), y JCI 2021 7ed. (Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations), aproxima, a un conjunto significativo de conocimientos, sólidos y validados en la literatura existente sobre calidad asistencial, estándares y sistemas de evaluación. Esta revisión se ha elaborado a partir de una exhaustiva revisión de la bibliografía de las versiones actuales, a la vez que se han definido los conceptos básicos para ofrecer recomendaciones y reflexiones.&#13;
Objetivos. Se han definido dos objetivos: Objetivo principal: Analizar el modelo de acreditación de centros atención hospitalaria aguda en Cataluña versión 2023 apoyado en una revisión bibliográfica y análisis de contenido para identificar la relación, novedades y equivalencias con los objetivos de la Joint Commission 2021 y criterios del modelo EFQM 2020.&#13;
Objetivo secundario: Actualizar la herramienta de gestión informática de evaluación de la Generalitat que facilita e integra los estándares nuevos, ajustando el sistema de puntuación que contemple la obtención de un grado o nivel de cumplimiento, y que a su vez muestre a través de un Cuadro de mando o Dashboard los indicadores generales.&#13;
Metodología. La metodología empleada en el presente trabajo final de máster ha sido de un tipo: cualitativa, con el objetivo de simplificar el proceso, facilitar la estructuración de los datos, manejar y gestionar grandes cantidades de información. Una vez que se ha completado el análisis cualitativo, basado en revisión de estándares, criterios y evolución de ellos, se confirma las dimensiones teóricas que configuran el Modelo EFQM y Modelo JCI aplicado a la Acreditación Catalana. Para ello, el proceso se ha llevado a cabo, en primer lugar, un análisis para verificar hasta qué punto los estándares específicos del modelo EFQM y JCI asociadas a cada criterio y subcriterio del Modelo Catalán y que conforman cada uno de los puntos importantes en que se representan adecuadamente. En segundo lugar, como contraste de las relaciones entre los distintos subcriterios y estándares del Modelo EFQM y JCI identificando aquellos subcriterios específicos más relevantes dentro de cada criterio o subcriterio. Y, en tercer lugar, la versión informatizada de Excel con los estándares, del modelo de acreditación catalán recoge, un único resultado final, el cumplimiento final y global de los estándares; para realizar su mejora, se elaboró en la versión paga del programa informático Excel 365 (Microsoft Office), utilizando una base de datos de todos los estándares y adicionando campos de estatus, prioridad, subestatus, áreas responsables, gestores de los estándares (personas implicadas), costos, ahorros, horas de dedicación, fechas seleccionadas(fecha de inicio hasta la fecha de auditoria con los evaluadores) y comentarios del evaluador, la cual brindara generación de reportes efectivos de evaluación en donde se tendrá disponibilidad en la información de la eficiencia y eficacia del modelo de acreditación catalán.&#13;
Resultados. La acreditación (ACAT, EFQM y JCI), se evalúa la calidad utilizando criterios, subcriterios y estándares todos ellos adaptados al sector sanitario. La clave para el éxito de las organizaciones sanitarias en Cataluña radica en la implementación de los modelos EFQM y JCI, o incluso en adaptarlos y actualizarlos al Modelo de acreditación catalán. Estas normas promueven la calidad de manera contundente, abordando de forma efectiva los retos actuales.&#13;
Conclusiones. El modelo de acreditación de centros de atención hospitalaria aguda en Cataluña sigue vigente, articula como herramienta esencial proporcionando mejora continua, garantizando la seguridad y la eficiencia de los servicios de atención hospitalaria. El proceso de acercar el modelo de acreditación catalán a las bases operativas del hospital implica a los mandos la adaptación y la implementación de estándares del manual de acreditación catalán al entorno hospitalario. Adecuar o actualizar el modelo catalán, que está basado en el modelo EFQM 2013 y en su estructura con total de 9 criterios al EFQM 2020 con 7 criterios. Revisar cruce entre modelo EFQM 2020 y JCI. Perfeccionar o evolucionar la herramienta informática de seguimiento directivo.
</summary>
<dc:date>2023-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
</feed>
