| dc.description.abstract | La pràctica esportiva de l’handbol pot tenir com a conseqüència directa
l’escurçament de la musculatura isquiosural. Aquest efecte, de retruc, pot afectar a
l’estructura osteo-muscular de la zona lumbo-pelviana del jugador esdevenint un
factor de risc de diferents situacions patològiques: l’encunyament anterior dels
cossos vertebrals, l’espondilòlisi, l’espondilolistesi, hèrnies discals lumbars i
l’aparició del dolor.
Un possible tractament preventiu d’aquest problema pot ser l’aplicació d’un
programa de flexibilització isquiosural diari durant l’escalfament i en l’etapa final de
l’entrenament que aconsegueixi normalitzar la regió lumbo-pelviana. És per això
que es planteja el disseny d’un programa d’estiraments adaptat a l’handbol, basat
en la tècnica d’estirament actiu en tensió activa en l’escalfament i d’Stretching en la
tornada a la calma.
Pel disseny d’aquest programa de treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica
sobre l’aplicació de diferents programes de flexibilització en el món de l’esport per, a
posteriori, consultar a un comitè d’experts mitjançant el mètode Delphi per fer-ne la
ser seva avaluació.
Aquest programa s’aplicà durant la temporada 2013-14 en l’equip juvenil de
tecnificació del Futbol Club Barcelona (12 jugadors), al que s’han afegit 6 jugadors
més de la mateixa categoria. El disseny de l’estudi, basat en un assaig clínic
aleatori, es va estructurar en tres grups: un grup d’aplicació del programa de
flexibilització proposat; format per 6 individus amb tecnificació (grup MT) i 6
individus que el complementaven de la mateixa categoria (grup T), i un grup control;
format per 6 individus del programa de tecnificació (grup C), sense aplicació del
programa de flexibilització.
Es van avaluar: variables antropomètriques, d’exploració de la flexibilitat de la
musculatura isquiosural, de mobilitat del tronc, discapacitat física, presència de
dolor lumbar, paràmetres radiològics i electromiogràfics per determinar l’efecte de
l’aplicació del programa d’estiraments sobre la regió lumbo-pelviana.
Es van mesurar les diferències entre els tres grups mitjançant l’increment de les
mitjanes de les variables estudiades amb la prova d’U de Mann-Whitney i, per
avaluar la magnitud de l’efecte, calculant la δ de Cohen.
Després de 6 mesos d’intervenció s’ha pogut observar una tendència cap a una
millora, encara que no estadísticament significativa, de la majoria dels paràmetres
relacionats amb l’estabilitat i la flexibilitat de la regió d’estudi, que apunten com a
futures línies d’investigació a ampliar el temps d’estudi per recavar més dades, i a
recomanar la prescripció d’aquests estiraments com a eina preventiva de patologies
lumbo-pélviques en el món de l’handbol. | |
