L’humanisme cristià: sobre la interrelació fe-cultura

Abstract

De la revelació no només ens venen veritats que superen la raó, sinó també altres nocions a les quals, tot i no ser pròpiament sobrenaturals, el pensament humà potser no hauria arribat mai sense l’ajut de la revelació. Aquestes veritats naturals vingudes per vies alienes a la reflexió s’incorporen de mica en mica a la cultura universal i fecunden les intel·ligències, i les impel·leixen molt més enllà, però sense transcendir l’ordre propi natural i sense fer-hi violència. Això és l’humanisme cristià, que cal distingir de la confessionalitat humanística i de l’apologètica. En el darrer epígraf d’aquest assaig s’ofereixen alguns exemples que mostren com la revelació esperona la reflexió humana i fecunda l’activitat científica.