Recorregut històric del diàleg fe i raó

Abstract

La present investigació sorgeix fruit d’una inquietud antropològica i busca donar resposta a un anhel existencial present al llarg de la història: copsar la realitat suprasensible, accedir racionalment a la fe i correspondre al desig profund de viure la transcendència, en definitiva, viure plenament la nostra humanitat mitjançant el coneixement a través de la fe i la raó i la conseqüent acció humana. En la contemporaneïtat, etiquetada com a "postmodernitat", la veritat ha deixat de ser rellevant i per tant, l'horitzó de l'home ha quedat completament minvat. L'home és incapaç d'arribar a una comprensió profunda i total del món i de la realitat, tant física com intel·ligible. A més a més, l’antropologia actual refusa el concepte de persona que s’extreu del cristianisme. Tant les seves bases fonamentals com la naturalesa racional i, en conseqüència, la capacitat de l’home per la transcendència, es posen en dubte. Una incertesa que es veu vinculada amb la idea de Déu i que comporta una societat nihilista, infeliç i totalment desesperançada.