Els fills no comuns en les famílies reconstituïdes segons el Codi Civil de Catalunya

Abstract

El segon llibre del Codi civil de Catalunya regula les famílies reconstituïdes. L’element definidor d’aquest tipus de famílies és l’existència de fills no comuns, i no és legalment relle-vant si la família es basa en el matrimoni o en la convivència. Com a resultat de la nova legis-lació, a Catalunya s’ha reforçat l’estatus dels fills no comuns. El legislador ha establert que la tercera persona no només pot participar en les decisions relatives a la vida quotidiana, sinó que també pot prendre les mesures necessàries quan el menor estigui en perill. En cas de desacord entre la tercera persona i el progenitor, preval el criteri d’aquest últim. A més, si hi ha un risc imminent per a la salut o el benestar del menor, la tercera persona pot adoptar mesures i infor-mar-ne sense demora el cònjuge o convivent, i aquest, al seu torn, ha d’informar el progenitor no custodi. Excepcionalment, en cas de defunció del progenitor guardador, la tercera persona pot ostentar la custòdia del menor i, si el progenitor no custodi la recupera, es pot establir un règim de relacions entre la tercera persona i el menor sempre que hagin conviscut durant dos anys. Aquesta possibilitat té per finalitat preservar la relació de la tercera persona amb el me-nor per a assegurar la cohesió familiar, en particular si hi ha germans. És exponent també de la presència i el reforç del principi de l’interès superior del menor en les famílies reconstituïdes.

l libro segundo del Código civil de Cataluña regula las familias reconstituidas. El ele-mento definidor de este tipo de familias es la existencia de hijos comunes, sin que sea legal-mente relevante si la familia se basa en el matrimonio o en la convivencia. Como resultado de la nueva legislación, en Cataluña se ha reforzado el estatus de los hijos no comunes. El legisla-dor ha establecido que la persona no solo puede participar en las decisiones relativas a la vida cotidiana, sino que también puede tomar las medidas necesarias cuando el menor se encuentre en peligro. En caso de desacuerdo entre la tercera persona y el progenitor, prevalece el criterio de este último. Además, si hay un riesgo inminente para la salud o el bienestar del menor, la tercera persona puede adoptar medidas e informar sin demora al cónjuge o conviviente, y este, a su vez, debe informar al progenitor no custodio. Excepcionalmente, en caso de defunción del progenitor guardador, la tercera persona puede ostentar la custodia y, si el progenitor no custodio la recupera, establecer a su favor un régimen de relaciones entre la tercera persona y el menor siempre que hayan convivido durante dos años. Esta posibilidad tiene por finalidad preservar la relación de la tercera persona con los menores para asegurar la cohesión familiar, en particular si hay hermanos. Es exponente también de la presencia y el refuerzo del principio del interés superior del menor en las familias reconstituidas.

The 2nd book of the Catalan Civil Code regulates stepfamilies. The defining element of stepfamilies is that the spouses do not have children in common. While it is no longer legally relevant if the family is based on marriage, this question of children remains important. As a result of new legislation in Catalonia, the status of stepchildren has been strengthened. The legislature has provided that the third party may not only participate in decisions relating to everyday life but may also take the necessary measures when the child is in danger. In case of disagreement between the parent and the spouse or stable partner of the parent, the will of the parent prevails.If there is an imminent risk to the child, the spouse or stable partner of theparent who has custody of the child can take the necessary measures for the welfare of the child, and he must immediately inform his spouse or stable partner, who must inform theother biological parent. Exceptionally, in case of death of the custodial parent, the third par-ty can have custodial child. If parent no custodial has custodial child, a formal relationship between the third party and the child may be established whenever he has lived with the child for the last two years. This last possibility represents the preservation of the relations against marital breakdown and offers important family cohesion, in particular if there are siblings. It shows that the regulation incorporates and reinforces the principle of the best interests of the child regarding stepfamilies.