Factores de riesgo asociados al sexting como umbral de diversas formas de victimización: estudio de factores correlacionados con el sexting en una muestra universitaria

Abstract

En els últims anys, la irrupció del fenomen del sexting ha generat una significativa preocupació mediàtica i social. La pràctica del sexting s’ha revelat problemàtica en haver produït greus conseqüències psicològiques i jurídiques, especialment en adolescents, i s’ha posat de manifest la necessitat urgent de desenvolupar estratègies de prevenció adequades. Encara més, mitjançant l’enviament de missatges, imatges o vídeos de sexting, menors (i també adults) creuen sense adonar-se’n un llindar de risc que els exposa sense marxa enrere a diverses formes de victimització (xantatges, venjances o simples indiscrecions altament perjudicials). Així mateix, pot suposar l’inici de delictes sexuals iniciats a través de les TIC (Wolak et al., 2004). En un primer moment, la majoria de recerques realitzades es van centrar a analitzar la prevalença del fenomen i els motius que adduïen els enquestats per obrar d’aquesta manera. Malgrat les diferències en els diversos estudis –en funció del tipus de mostra i dels paràmetres per a definir les conductes objecte de quantificació–, les recerques realitzades apunten sens dubte cap a la presència global d’un fenomen similar. No obstant això, la recerca amb prou feines ha iniciat l’exploració de possibles factors associats al sexting. Aquest estudi pretén –més enllà de mesurar la prevalença del fenomen o descriure els motius aparents dels enquestats– contrastar algunes hipòtesis sobre factors associats al sexting sobre la base d’una mostra de 149 estudiants universitaris a Barcelona (Espanya). Els resultats obtinguts mostren una taxa relativament alta de comportaments de sexting en joves-adults i suggereixen una relació positiva significativa amb els factors següents: estàndards baixos de privadesa i modèstia, tendència a la promiscuïtat, aprovació de la pornografia i absència de creences morals. A partir de les troballes d’aquest estudi es proposen futures recerques sobre sexting que comprenguin una avaluació més completa de factors de risc associats i la identificació i proposta de possibles estratègies de prevenció del de diferents formes de victimització relacionades o derivades del sexting.

In recent years, the emergence of the phenomenon of sexting has generated significant media and social concern. The practice of sexting has proven to be problematic, having led to serious psychological and legal consequences, particularly in the case of teenagers, highlighting the urgent need to develop adequate prevention strategies. Moreover, by sending sexting messages, images or videos, children (and adults) can inadvertently and irreversibly cross a risk threshold that exposes them to different types of victimization (blackmail, revenge or simply highly damaging indiscretions). Furthermore, sexting may constitute the beginning of sexual crimes initiated via ICTs (Wolak et al. 2004).Initially, the majority of research conducted in this area focused on analysing the prevalence of the phenomenon and the reasons that the people surveyed gave for acting in this way. Despite the differences between the various studies, in terms of the sample type and the parameters for defining the conduct being quantified, the research irrefutably indicates the global presence of a similar phenomenon. However, the research has hardly begun to explore the possible factors associated with sexting. Going beyond the prevalence of the phenomenon and describing the apparent motives of the people surveyed, the aim of the present study is to examine a number of hypotheses on factors associated with sexting, based on a sample of 149 university students in Barcelona (Spain). The results obtained reveal a relatively high rate of sexting conduct in young adults and suggest a significant positive correlation with the following actors: low standards of privacy and modesty, tendency towards promiscuity, approval of pornography and a lack of moral beliefs. Based on the findings of this research, future studies on sexting are proposed, including a more thorough evaluation of associated risk factors and the identification and proposal of possible strategies to prevent the various forms of victimization related to or arising from sexting.

En els últims anys, la irrupció del fenomen del sexting ha generat una significativa preocupació mediàtica i social. La pràctica del sexting s’ha revelat problemàtica en haver produït greus conseqüències psicològiques i jurídiques, especialment en adolescents, i s’ha posat de manifest la necessitat urgent de desenvolupar estratègies de prevenció adequades. Encara més, mitjançant l’enviament de missatges, imatges o vídeos de sexting, menors (i també adults) creuen sense adonar-se’n un llindar de risc que els exposa sense marxa enrere a diverses formes de victimització (xantatges, venjances o simples indiscrecions altament perjudicials). Així mateix, pot suposar l’inici de delictes sexuals iniciats a través de les TIC (Wolak et al., 2004).

En un primer moment, la majoria de recerques realitzades es van centrar a analitzar la prevalença del fenomen i els motius que adduïen els enquestats per obrar d’aquesta manera. Malgrat les diferències en els diversos estudis –en funció del tipus de mostra i dels paràmetres per a definir les conductes objecte de quantificació–, les recerques realitzades apunten sens dubte cap a la presència global d’un fenomen similar. No obstant això, la recerca amb prou feines ha iniciat l’exploració de possibles factors associats al sexting. Aquest estudi pretén –més enllà de mesurar la prevalença del fenomen o descriure els motius aparents dels enquestats– contrastar algunes hipòtesis sobre factors associats al sexting sobre la base d’una mostra de 149 estudiants universitaris a Barcelona (Espanya). Els resultats obtinguts mostren una taxa relativament alta de comportaments de sexting en joves-adults i suggereixen una relació positiva significativa amb els factors següents: estàndards baixos de privadesa i modèstia, tendència a la promiscuïtat, aprovació de la pornografia i absència de creences morals. A partir de les troballes d’aquest estudi es proposen futures recerques sobre sexting que comprenguin una avaluació més completa de factors de risc associats i la identificació i proposta de possibles estratègies de prevenció del de diferents formes de victimització relacionades o derivades del sexting.