Cibercriminalitat social juvenil: la xifra negra

Abstract

El ciberespai constitueix un context bàsic de socialització per als nadius digitals, alhora que es configura com un espai d’oportunitat criminal en el qual nens, nenes i joves continuen sent víctimes i agressors. Fenòmens com el cyberbullying, l’online grooming o el sexting constitueixen formes de cibercriminalitat social que impliquen un important nombre de menors a Espanya cada any. Tanmateix, les elevades prevalences aportades pels estudis de cibervictimització i ciberdelinqüència autorevelada no concorden amb l’escàs impacte del ciberdelicte juvenil en les estadístiques oficials i en els tribunals de justícia. Segons dades oficials, s’observa una tendència creixent de la cibercriminalitat en els últims anys, però representa menys d’un 2% de tots els delictes coneguts. Les dades disponibles sobre la implicació de menors en aquests casos són molt fragmentàries i mostren que únicament un 4,5% de totes les cibervictimitzacions conegudes i un 7,1% de totes les detencions i imputacions per ciberdelictes afecten menors. Entre les possibles explicacions a aquesta discrepància, destaquen l’escassetat de denúncies per part de les cibervíctimes, l’absència de proves per a la imputació i esclariment dels fets i les dificultats tècniques per a deixar constància del component cibernètic en registrar l’il·lícit. L’elevada xifra negra de la cibercriminalitat social juvenil contribueix a la invisibilitat del fenomen, la qual cosa reforça el sentiment d’impunitat dels ciberagressors i el de desprotecció i indefensió de les cibervíctimes, ja que es pot arribar a considerar fins i tot certa forma de victimització secundària.