L’escriptura de la història i la identitat catalana: de Jeroni Pujades (1568-1635) a Antoni de Capmany (1742-1813)

Abstract

Un dels temes recurrents en el discurs historiogràfic català al llarg de l’Edat Moderna fou l’ estudi de la pròpia identitat, sobretot l’encaix entre aquesta identitat i la immensa Monarquia Hispànica. En aquest article s’estudia l’evolució del discurs historiogràfic català, des de les primeres mostres de l’Època Moderna fins els primers escenaris de la contemporaneïtat.

One of the most recurring themes in the Catalan historiographic discourse during the Early Modern Age was the study of identity, especially the fit between identity and the vast Hispanic Monarchy. This paper examines the evolution of Catalan historiographical discourse, from the first samples of the Early Modern Age to the early stages of contemporaneity