Show simple item record

dc.contributorRomero Rodríguez, Daniel
dc.contributorAguilo Pons, Antoni
dc.contributorBagur Calafat, Caritat
dc.contributorDepartament de Fisioteràpia
dc.contributor.authorGual Crespí, Gabriel
dc.date.accessioned2023-03-29T16:02:51Z
dc.date.available2023-03-29T16:02:51Z
dc.date.issued2016-05-21T15:06:11Z
dc.date.issued2016-05-21T15:06:11Z
dc.date.issued2016-02-01
dc.identifierhttp://hdl.handle.net/10803/383252
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10803/383252
dc.description.abstractAntecedents: La tendinopatia rotuliana (TR) afecta molts esportistes, especialment aquells que han de realitzar accions de salt durant la seva pràctica. En la TR es dóna una situació paradoxal en la qual el treball muscular executat durant la fase excèntrica d’una determinada acció pot ser el causant de la lesió del tendó alhora que també sembla tenir un efecte terapèutic rellevant. La tesi que aquí es presenta té com a objectiu avaluar els efectes de l’entrenament de la força amb sobrecàrrega excèntrica mitjançant resistències inercials en esportistes afectats o amb risc de patir una TR. Mètode: Es realitzaren dos estudis longitudinals (Estudi-1 i Estudi-2) utilitzant diferents mostres d’esportistes afectats o amb risc de patir una TR. L’Estudi-1 és un estudi prospectiu sobre una sèrie de 10 casos d’esportistes crònicament afectats per la TR (i.e. 15 tendons degut a que 5 esportistes presentaven una afectació bilateral). L’Estudi-2 és un assaig controlat i aleatoritzat (RCT) que va comptar amb la participació de 8 equips de bàsquet i voleibol –els dos esports amb la major prevalença de TR–. En ambdós estudis es prengueren mesures clíniques –a través de l’escala analògica visual de dolor (VAS) i del qüestionari del Victorian Institute of Sport Assessment pel tendó rotulià (VISA-p)– i funcionals –a través del test de salt vertical amb contra-moviment (CMJ) i de proves de força/potència muscular de l’aparell extensor del genoll–. La intervenció en forma de programa d’entrenament de força en cadascun dels estudis difereix quant als aspectes relatius a l’exercici a realitzar (Estudi-1: premsa de cames; Estudi-2: squat), la freqüència d’administració (Estudi-1: x2/setmana; Estudi-2: x1/setmana) i la durada de la intervenció (Estudi-1: 6 setmanes; Estudi-2: 24 setmanes); no obstant, els dos estudis coincideixen tant en el tipus de resistència utilitzada durant la tasca (i.e. inercial) com en el volum de treball realitzat (i.e. 4x8) i el mètode emprat per tal d’aconseguir la sobrecàrrega excèntrica (i.e. concentrar l’esforç muscular de frenada durant l’últim terç de moviment articular de la fase excèntrica). A més, la resistència inercial emprada en els dos estudis, a part d’oferir la possibilitat de treballar amb sobrecàrrega excèntrica, permet desenvolupar elevades intensitats de força durant la transició excèntrica-concèntrica muscular [i.e. cicle d’estirament-escurçament (SSC)]. Resultats: Els resultats de l’Estudi-1 indiquen un augment de la força excèntrica de quàdriceps (p<0,05) i una millora dels símptomes de la TR (i.e. VAS i VISA-p, p<0,01). No obstant, no es varen obtenir diferencies significatives a nivell del test CMJ. En relació a l’Estudi-2, els resultats assenyalen un increment de la potència de quàdriceps, tant en la seva manifestació excèntrica (p<0,01) com concèntrica (p<0,01), així com en el test CMJ (p<0,05). A nivell clínic no s’obtenen diferencies entre el grup control (CG) i el grup intervenció (IG), on s’observa que la simptomatologia del tendó rotulià no va variar en el IG després d’haver realitzat la sessió setmanal d’entrenament de força de quàdriceps amb sobrecàrrega excèntrica. D’altra banda, cap dels 8 equips implicats va sofrir la baixa d’un esportista degut a TR. Conclusions: Els resultats obtinguts en ambdós estudis són favorables a la utilització de programes d’entrenament de la força a través de la sobrecàrrega excèntrica de quàdriceps exercida mitjançant resistències inercials en esportistes afectats o amb risc de patir una TR. Tenint en compte els resultats del qüestionari VISA-p, podem afirmar que els efectes positius en relació al rendiment físic dels esportistes es donen sense provocar molèsties a nivell del tendó rotulià. Degut a la manca d’incidència lesiva de TR durant la temporada competitiva en l’Estudi-2, no és possible inferir cap efecte preventiu.
dc.format186 p.
dc.formatapplication/pdf
dc.formatapplication/pdf
dc.languagecat
dc.publisherUniversitat Internacional de Catalunya
dc.rightsL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subjectTendinopatia
dc.subjectTendinopatia rotuliana
dc.subjectSobrecàrrega excèntrica
dc.subjectResistència inercial
dc.subjectEsport
dc.subjectBàsquet
dc.subjectVoleibol
dc.subjectTractament
dc.subjectFisioterapia
dc.subject616.7
dc.titleTendinopatia rotuliana crònica en esportistes: efectes de l'entrenament de la força amb sobrecàrrega excèntrica.
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion


Files in this item

FilesSizeFormatView

There are no files associated with this item.

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint